Maria-Mercè Marçal

 Maria Mercè Marçal i Serra, va nàixer a Lèrida el 13 de novembre de 1952 i va morir amb 45 anys a Barcelona. Marçal va ser una poeta, catedàtrica, narradora, traductora espanyola i, per un temps, editora. Era conegua per els seus ideals feministes, també era comunista i nacionalista catalanista.

Va licenciar-se en filologia clàsica, per a treballar anys més tard en instituts com a catedràtica de Llengua i Literatura Catalana. Va casar-se amb el poeta Ramon Balasch, amb qui va ser confundadora de l'editorial Llibres del Mall. Però es van seprar i al cap d'uns anys va criar ella soles a la seua filla Heura. 

Li va dedicar alguns dels seus poemes (Elegir), raó de la qual els temes de la maternitat i l'embaràs estan presents en les seues obres. Altre tema que va incloure en els seus poemes és el amor entre dones, inèdit en la literatura catalana fins a su poema Tierra de nunca.

Va ser partícipe de l'Assamblea de Catalunya i va militar en el PSAN des dels últims anys del franquisme fins que es va separar en 1980, en una escissió cap a la fundació de Nacionalistes d'Esquerra. A més a més, va coordinar la secció de feminisime de la Universitat Catalana d'Estiu. Quan estava treballant de profesora a l'Institut Joan Boscà, va dedicar un poema als seus alumnes (A mis alumnos).

El seu primer llibre de poemes Cau de llunes, que va rebre el Premi Carles Riba en 1976, inclou Divisa, que reflexa el seu activisme:

Al azar agradezco tres dones: haber nacido mujer,
de clase baja y nación oprimida.
Y al turbio azur de ser tres veces rebelde.

Aquestos versos van ser molt coneguts i quasi bandera del moviment feminista d'esquerres en Catalunya. 

Finalment, abans de morir de càncer en 1998, va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Després de la seua mort, es van publicar en 2004 dos antologies de la seua poesía i un llibre amb proses autobiogràfiques titulat Sota el signe del drac