Segona ressenya

 

DE LANUZA, Empar. Versos al Sol. València: Tàndem Edicions (Col.lecció: El tricicle, 22), 2000, 20 p.

Empar de Lanuza es va licenciar en 1972 a la Universitat de València en Filosofia i Lletres, en les modalitats de Pedagogia Especial i Orientació Escolar i Professional. Als tres anys següents col.labora en la Inspecció d’Ensenyament Primari i en el Secretariat d’Ensenyament del Valencià. Durant la seua trajectòria professional ha realitzat diversos treballs d’educacio, edició o llengua. A més a més, ha treballat a l’institut de ciències de l’educació de la Universitat de València, així com en el Departament de Publicacions de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Com a escriptora ha desenvolupat una meravellosa labor, especialment de literatura infantil i jove. Arran d’això, ha estat guardonada amb nombrosos premis literaris. A 1978, la seua obra El savi rei boig i altres contes va rebre el Premi Josep María Folch i Torrea, al 1989 el Premi de la CCEI i al 2000 va ser seleccionada en el VI Simposi de Literatura Infantil i Lectura com una de les cent obres del segle XX de literatura infantil espanyola, sent un clàssic en la literatura catalana. A 1986 va rebre el Premi Tirant lo Blanc de la Diputació de Valéncia per Abecedari de diumenge, i a 1989 el Premi Serra d’Or per la mateixa obra. A 1991 va rebre la distinció de la Fira del Llibre Infantil de Bolonya amb l’obra Cinc corrupis, mes a mes, incloent-se a la llista “The White Ravens”. I, entre altres molts més, al 2001 va rebre el Premi Samaruc per Versos al sol, obra protagonista d’aquesta resenya. Llibres seus han sigut traduïts al francès, a l’eslovac i al castellà, a més d’escriure poesia i teatre per al públic infantil i per al públic adult. D’altra banda, ha participat en diversos jornades i congressos i activitats de promoció de la lectura, concretament en centres escolars d’origen valencià i biblioteques. Així mateix, ha col.laborat com a jurat en els premis de Joanot Martorell i Tirant lo Blanc, com a autora en Nana Bunilda (una sèrie de Televisió Espanyola) i amb la premsa en articles de publicacions com Saó, Camacuc, Papers de Dona, Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil, etc.

D’entrada, Versos al sol és una obra que recull poemes plens de ritme i musicalitat, acompanyats amb dibuixos suaus i sensibles. És una molt bona opció per al públic d’entre 9 i 12 anys, ja que és divertit i fàcil de llegir, a més d’incloure vocabulari nou. La característica més important a destacar d’aquest llibre és que no presenta un tema concret, el que sembla un benefici per als lectors ja que de segur que si no t’enganxa un poema que parla de fades, t’enganxa un altre que parla de monstres. Doncs, l’obra és un encert per a fomentar l’hàbit de lectura dels xiquets i potenciar el domini i coneixement de la poesia.

Versos al sol está creada amb una delicadessa i una claredat propies de la perfecció literaria. El conjunt en sí de l’obra evoca a la puressa d’uns poemes que toquen tot tipus d’interessos infantils. A més de cridar l’atenció d’un públic infantil per parlar de fantasía i tindre present la musicalitat, també fa referència a siutacions de la vida quotidinia que els xiquets viuen en el dia a dia. Els personatges són animals, xiquets i mares, el que fa que el públic al que va dirigit se senta identificat. Açò és perqué en la vida d’un xiquet predomina la imaginació i creativitat, com són els animals amb la capacitat de parlar, i sobre tot la figura de la madre, el més important per a ells. D’altra banda, el vocabulari que presenta no té dificultat per a ells, però si que pot presentar alguna paraula nova quant als seus coneixements. Cada cara d’una pàgina presenta un dibuix i un poema titulat, i fins i tot alguns d’ells presenten una dedicatòria, el que reafirma que és un llibre que reflexa uns sentiments molt purs i personals. La lletra del llibre és ben clara i amb un tamany ideal que facilita la lectura d’aquest. És de color negra com la gran majòria de llibres per a que destaque en comparació amb el fons blanc. A diferència de la resta, aquest conte té les pàgines de color grogues clar, aportant una armonia especial. Si aprofundim en cada poema, podrem observar que presenten una il.lustració única i adaptada a cadascún d’aquestos. Algunes són més grans i altres més petites, algunes estan a la dreta i altres a l’esquerra, o damunt i davall del text. No obstant açò, totes tenen algo en comú, i és que estan pintades amb tons pastels i clars, que potencien la sensació de gustera que produeix estar llegint uns versos al sol.

Trobe que és un llibre que pot desenvoulpar en els xiquets un coneixement més ampli sobre la literatura i a la vegada fer-los apreciar el bonic que és llegir poesia. Aquest gènere literari els permet ampliar els seus horizonts, és com un espai ple de fantasia i diversió. Tot i amb açò, ajuda a relacionar música i llenguatge, a estimullr la seua memòria auditiva, rítmica i visual i promou formació de valors estètics. És a dir, la poesia és el gènere literari que s’encarrega de la bellesa, expresant sentiments o situacions d’una manera artística. Tanmateix, enriqueix l’assimilació i l´ús de noves paraules que amplien el vocabulari infantil, permet percebre la musicalitat i les imatges amb més facilitat, estimula el gust per la lectura i promou l’adquisició de l’hàbit de llegir en edats tempranes, favoreix l’aprenentatge significatiu que ajuda a formar una visió del món més integradora… En conclusió, per als xiquets no és tan sols un entreteniment, sinò que sembla un recurs educatiu que estimula el desenvolupament emocional, cognitiu i comunicatiu, a la vegada que potencia valors estètics i nous aprenentatges. Doncs, pel que fa a l’obra i al seu estil, Versos al sol representa el conjunt idoni per a permetre als xiquets aprendre vocabulari i desenvoulpar noves xarxes d’aprenentage, com ara divertir-se amb la musicalitat i els millors personatges que poden trobar.