Article de Gemma Lluch

El lector model participa en l'actualització de les intencions que l'enunciat conté de manera virtual. A més a més, tots els textos o bé missatges posulen una competència gramatical per part del destinatari, existeixen textos per a lectors amb uns coneixements específics. Per aquest motiu la interpretació del lector pot ser infinita.

Quant a la competència literària, és l'articulació entre els coneixements literaris, habilitats expresives i comprensives, sabers interculturals, hàbits i actituds del domini cognitiu, emocional i lingüístic mitjançant el contacte directe i l'engaudiment de l'obra literaria, empleada per a poder establir associacions i valoracions de manera literaria, que han sigut percebuts per un procés de desenvolupament de destreses i capacitats prèviament adquirides.

La intertextualitat s'entén com a la relació que un text, ja siga oral o escrit, manté amb altres textos contemporànis o anteriors. El conjunt de textos amb els quals es vincula de manera explícita o implícita un text, constitueix un tipus especial de context. Aquest influeix tant en la producció com en la comprensió del discurs. La implicació més relevant que posseeix la intertextualitat és que cap text es únic o original, degut a que es secunda en altres per a mostrar la seua estructura i el seu significat.

Respecte a la hipertextualitat, és una estructura no secuencial que permet crear, agregar, enllaçar i compartir iniformació de diferents fonts mitjançant enllaços associatius i xarxes socials. L'hipertext és text amb enllaços a altres textos.

La paratextualitat és la relació d'un text amb altres textos de la seua periferia textual, ja siguen títols, subtítols, capítols, pròlegs, notes al peu, notes al marge, epígrafs, il.lustracions, etc.

Per últim, la gramàtica interiorizada o interllengua és el coneixement que un aprenent posseeix de la gramàtica teórica d'una llengua en un estadi determinat del seu aprenentatge.