Informació sobre Brossa
Brossa va ser el poeta vanguardista català per antonomasia del segle XX. Quasi desconegut fins a la publicació de "Poesia rasa" al 1970, que va ser convertit després en una referència indiscutible, tota la seua obra promou el seu asombrós interés per l'home i el seu procés d'investigació interminable. La seua "poesia rasa", que recull des de "Fogall de sonets" fins "Avanç i escampall" s'ascriu succesivament a criteris surrealistes, formalistes i, fins i tot, neosurrealistes, a més d'explorar les formes clàsiques com els sonetos o els romances.
També va donar significat als manierismes d'aquestes composicions amb diversos procediments de poetització, és a dir, l'ús de l'automatisme surrealista, o bé la parodia de la frase feta que fa referència a una funció sarcàstica, i com va dir el poeta Cabral de Melo, va abandonar "tots els racons dels gabinets de la magia", fet que el va portar a indagar en els lèxics de cuina, taller o feria, a contracorrents de la seua época, per a crear mitologíes complicades.
Aquest autor va ver evident la seua vocació dramàtica amb 323 peces teatrals, la primera vegada amb "El cop desert" de 1944, que va publicar en sis volumens en "Teatre complet. Poesia escènica" de 1973 fins a 1983. Així mateix, va trascendir el poema escrit mitjançant poemes visuals desplegables basats en la cal.ligrafía i tipografia, com "El convidat" de 1989 i "Fe ecumènica" de 1994, que junt a altres van ser exhibits en sales d'exposicions i museus als últims anys, com a reconeixements oficials. Per últim, destacar els poemaris "Càntir de càntics de 1972, "Passat festes" de 1996 i la antología "Rua de llibres 1963-1970".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada